La cita de la setmana

"Alfabetitzar-se no és aprendre a repetir paraules, sinó aprendre a dir la seva paraula".  Paulo Freire

La cita de la setmana

"Hi ha massa èmfasi en l'èxit i en el fracàs i molt poc en com la persona progressa a través de l'esforç. Gaudeix del viatge, gaudeix cada moment i deixa de preocupar-se per la victòria i la derrota". Matt Biondi

La educación moral. Perspectivas de futuro y técnicas de trabajo

 

 Miquel Martínez

Josep M. Puig

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

EDUCACIÓ MORAL I ESCOLA

Aproximació a la educació moral i reforma curricular. M.Rosa Buxarrais

Rol de l’educador i de l’escola en l’àmbit de la educació moral. Miquel Martinez

METODES D’EDUCACIÓ MORAL

Clarificació de valors. Jesús Vilar.

Discussió de dilemes. Montse Payà.

Comprensió crítica. Josep M. Puig.

Procediments de la neutralitat activa. Jaume Trilla.

El programa de filosofia per a nens. M. Del Mar Galceran.

Habilitats comunicatives. M. Cinta Portillo.

Resolució de conflictes. Rafael Grasa.

Role-Playing. Xus Martín.

Autoregulació. Silvia López.

Habilitats socials. Isabel Carrillo.

Jocs de simulació. Maria Rosa Buxarrais.

Prosocialitat. Fina Masnou.

Toma de consciència de les habilitats per al diàleg. Hèctor Salinas i Josep M. Puig.

PUNTS DE VISTA EN EDUCACIÓ MORAL

Educació per a la pau. Carme Romia.

La educació no discriminatòria per raó de sexe. Pilar Heras.

La perspectiva moral en educació ecològica. Teresa Romañá.

Educació intercultural. Vicençs Creus.

Projecte Transchool. Tercer Mon. M. Àngel Aguareles, Miquel Martínez, Anna Molas i Narcís Vives.

BIBLIOGRAFIA

En aquest llibre  es tracten diferents metodes a seguir per que fa a la educació moral. Així, ens hem guiat en apartats de Maria Rosa Buxarrais i Miquel Martínez per tal de realitzar el nostre projecte.

En el llibre es parla sobre el paper del professor per propiciar el desenvolupament moral dels alumnes, és fonamental; pel que el docent ha de considerar que un problema moral va a ser diferent segons el desenvolupament moral de cada alumne (depenent de l'etapa de desenvolupament cognoscitiu en la qual es troba); pel que el professor ha de crear les condicions perquè els alumnes puguin construir judicis de raonament moral superiors als quals tenen fins al moment; per a això es necessita generar el conflicte moral cognitiu, crear un desequilibri respecte a les valoracions que sustenten sobre algun problema moral plantejat, a través d'estratègies d'interrogació; és a partir de la interacció social on es crearan les condicions per a la construcció de judicis morals superiors i amb això la forma de perspectiva social i el desenvolupament de la consciència moral.
El considerar l'enfocament de la teoria de manera molt acurada permet elaborar experiències d'aprenentatges més efectives i creatives; no obstant això, amb la pressa d'anar a la pràctica, es tendeix a buscar una recepta fàcil i ràpida per fer-se educadors morals; i per poder contrarestar aquesta limitant es proposen dues coses: crear un conflicte cognitiu i l'estimular la presa d'una perspectiva social per part dels alumnes.
Existeixen trets problemàtics que es presenten en el treball amb els valors, s'enumeren de la següent manera:
-  No controlar l'impuls de donar la resposta correcta a la problemàtica que s'està manejant.
-  No posar en dubte les dimensions morals de la institució de la qual forma part.
- Centralitat del professor de la seva pròpia autoritat en la classe.
- Capacitat d'enteniment limitat sobre nombroses perspectives dels seus alumnes sobre un dilema.
-  Limitació de l'habilitat per fer bones preguntes.
- Dificultat amb el maneig de grups.

A través de la història, els pares, els mestres i els integrants de la comunitat han compartit la responsabilitat de l'educació moral, unint-se per recolzar el desenvolupament positiu del sentit moral.
L'educació moral inculca els hàbits de pensar i actuar que ajuden a les persones a conviure i treballar juntes com a família, amics, veïns, comunitats i nacions.
L'educació moral és un procés d'aprenentatge que permet als estudiants i adults en una comunitat escolar comprendre, practicar i interessar-se pels valors ètics fonamentals tals com el respecte, la justícia, la virtut cívica i la ciutadania, i la responsabilitat per si mateix i pel proïsme. Sobre tals valors fonamentals, es formen les actituds i les accions que són pròpies de les comunitats segures, saludables i informades que serveixen com els fonaments de la nostra societat.

La cita de la setmana

"Un país haurà arribat al punt màxim de civisme quan en ell es puguin celebrar els partits de futbol sense àrbitres". Josep Lluís Col

Problemes d'esquena en infants. Quines són les causes?

A continuació tenim una part del treball d’investigació que vaig realitzar en la memòria de pràctiques al CEIP Joan Maragall en el qual s’observa una situació incorrecta o problema, es realitza una intervenció per tal d’intentar millorar-ho i finalment s’analitzen els resultats per tal de comprovar si la intervenció ha estat correcta i els objectius del treball s’han assolit.

Podem considerar com a postura o gest desaconsellat aquell que conté almenys  una acció muscular o articular desaconsellada, com carregar el pes sobre una part del cos, seure de manera asimètrica, no variar la postura cada cert període de temps, etc.

Per tant, amb una bona educació postural podrem corregir o fins i tot prevenir aquestes costums desaconsellades. Per fer-ho, la educació física és una de les matèries encarregades en treballar aquesta apartat ja que ho treballem directament. No obstant, no deixa de ser un hàbit que s’ha de treballar sempre, tant durant les altres matèries com en la vida quotidiana.

Un dels problemes principals que trobem en la societat és que hi ha molts mites o falses creences sobre els orígens dels problemes d’esquena i hàbits posturals incorrectes. Un d’ells és que les motxilles són les causants dels problemes d’esquena.

Aquesta afirmació no és del tot certa ja que la majoria de nens porten la motxilla a sobre pocs minuts al dia i a més el pes d’aquesta es correspon al percentatge adequat segons el propi pes de l’alumne(10% del pes corporal).

La postura corporal i la seva relació amb problemes d'esquena és actualment motiu de gran preocupació social doncs gran quantitat de persones sofreixen dolor d'esquena i necessiten tractament amb el perjudici per a la seva salut, la consegüent despesa sanitària i pèrdua de dies laborables. L'educació postural es fa indispensable en la nostra societat, és important conèixer la nostra anatomia i conèixer i adquirir postures correctes en diferents situacions. Avui dia aquesta preocupació per la postura es reflecteix en el currículum educatiu amb objectius relacionats amb la influència dels hàbits posturals en la salut i l'adquisició de postures correctes en activitats quotidianes i en l'activitat física. HAGE, Mike. El gran libro del dolor de espalda. Ediciones Paidós

S’entén com a higiene postural el conjunt de mesures o normes que podem adoptar per a l'aprenentatge correcte de les activitats o hàbits posturals que l'individu adquireix durant la seva vida, així com les mesures que facilitin la reeducació d'actituds o hàbits posturals adquirits prèviament de manera incorrecta. Andújar y Santonja (1996)

La postura és la posició que el nostre cos adopta habitualment. Quan estem asseguts, dempeus o corrent adoptem postures determinades.        
Diversos factors incideixen en ella, el cansament, to muscular, herència, posicions incorrectes, les emocions… la tristesa i la por per exemple ens encorben. La nostra postura és una manera de comunicació no verbal. Una baixa autoestima o timidesa es relaciona amb portar el cap baix.

• Motxilles, carrets, bandoleres: el mes adequat són els carrets o les motxilles, però també s'ha de tenir en compte en el cas de les motxilles que aquestes deuen anar penjades de les dues espatlles perquè es reparteixi el pes de forma equilibrada. Els carrets és millor que s'empenyin, i si és possible amb les dues mans, en comptes d'arrossegar-los amb una mà ja que aquesta acció també desestabilitza a la columna.

• Taquilles: el fet que els alumnes disposessin d'una taquilla personal en la qual poguessin deixar les seves coses evitaria que haguessin de carregar amb elles tots els dies des de casa al centre escolar i fins i tot durant la pròpia jornada lectiva. Alguna cosa que pot resultar utòpic ho és menys si prenem com a referència a altres països com Holanda i Estats Units on això és una realitat.                 

• Incidir en la posició d'assegut perquè sigui el mes correcta possible, és a dir, evitar girs repetits i forçats de la columna (mirar al company de darrere recolza els peus en el sòl, amb els genolls en angle recte amb els malucs, i aquestes amb el tronc. Recolzar l'esquena fermament contra el respatller de la cadira (si és necessari utilitzar un coixí La taula ha d'estar a l'altura del pit del nen i propera al mateix.

• Mobiliari adequat: no és rar trobar-nos amb taules i cadires totalment inadequada per als alumnes/as que els obliguen a estar amb una postura poca higiènica durant bastants hores tots els dies, ja que els escolars passen gran part del dia assegut. De vegades és la grandària del mobiliari el que és inadequat i unes altres la ubicació pel que fa a la pissarra, el professor/a, els companys/as o pel que fa a elles mateixes ja que es troben ancorades al sòl pel que no es pot variar la separació entre taula i cadira. Al no ser les mesures dels subjectes estàndard, tampoc ho haurien de ser el mobiliari que es disposa per a ells. Una mala ubicació del mobiliari obliga al nen/a a realitzar girs repetits en un mateix sentit.          

• Escriure en la pissarra a una altura adequada, evitant la hiperextensió de la columna si s'escriu massa alt o postures molt forçades si es fa en la part baixa.     

• Llibres de text de menor grandària: tots hem vist a escolars amb motxilles que oculten més de la meitat del seu cos. Evidentment això es deu a la quantitat de material escolar que porten al col·legi. Els llibres de text podrien estar dividits per trimestres o Unitats Didàctiques permetent així que només hagin de portar una tercera part del llibre aproximadament. A més s'ha de conscienciar al nen/a perquè porti només allò que necessita.      

• Control postural, control tònic i consciència corporal: Presa de consciència corporal, a través sensacions propioceptives han de treballar-se en les classes de Psicomotricitat i/o Educació Física, no només com a contingut específic i puntual, sinó com a contingut transversal en el qual ha d'incidir-se diàriament.      

• Les activitats en el mitjà aquàtic (nedar, gimnàstica en l'aigua) són les mes indicades per a les patologies d'esquena. El principal avantatge que ens ofereix aquest mitjà en comparació d'uns altres és que permet treballar en una situació d'ingravitació. Hi ha centres escolars que gestionen la realització d'activitats en aquest mitjà, en els quals no sigui així s'hauria d'insistir en la seva importància i recomanar aquesta activitat com a principal o complementària amb altres activitats esportives que realitzen els escolars.

1-    La columna vertebral: Ha d’estar en contacte amb el respatller de la cadira per tal de no crear una tensió excessiva sobre aquesta. Una flexió massa pronunciada de la columna vertebral pot desenvolupar patologies negatives.

2-    La columna cervical: Ha de mantenir la línia natural del coll, sense doblegar-ho de manera excessiva ja que s’ha d’inclinar lleugerament el tronc per tal de no doblegar les articulacions de manera antinatural.

3-    Els peus: Han de tocar a terra amb les soles de les sabates. Cada cert temps s’ha d’anar canviant la postura dels peus per tal de relaxar la musculatura d’un i estirar les de l’altre. Creuar-los o tocar solament amb el taló o la punta és incorrecte ja que genera tensions musculars negatives.

4-    Les cames: Igual que passa amb els peus les cames han d’estar lleugerament separades entre elles i formant un angle aproximat dels genolls de 90º. Aquestes no s’han de creuar de manera que estem asseguts sobre una cama, però no es desaconsellable creuar-les una per damunt de l’altra per tal de relaxar la musculatura sempre i quan la cama creuada vagi alternant.

5-    Els braços: Aquests han d’estar en contacte amb la taula ja que les cadires de l’escola no tenen recolza braços. Col·locar el braç de manera que subjecti el cap o estiguin penjant és incorrecte ja que aquests no descansen correctament.

6-    El respatller: Aquest té la funció d’estar en contacte amb la major part de l’esquena possible per tal de descansar la zona lumbar. Una utilització incorrecta del respatller o la no utilització d’aquest pot generar efectes negatius com dolors d’esquena o patologies posteriors relacionades amb aquesta.

En conclusió: Moltes persones durant el transcurs dels anys han afirmat de manera “errònia” que els problemes d'esquena dels nens i nenes eres causats pel gran pes que carreguen en les motxilles. Tot i així ho exposo entre cometes ja que en part la col·locació adequada de la motxilla com el seu pes afecta als problemes d’esquena. No obstant, la col·locació dels alumnes quan estan asseguts a l’aula és el factor que més incidència té ja que passen moltes hores al dia asseguts a les cadires i per això és important treballar els hàbits posturals així com disposar d’un material adequat pel que fa a les relacions d’alçada i pes dels alumnes.

Per tant, modificar els hàbits posturals forma part d’un procés lent i costós, en el qual intervenen tots els àmbits de la vida quotidiana ja sigui en el context escolar o fora d’aquest.