"Digues i ho oblido, ensenya'm i ho recordo, involucra'm i ho aprenc". Benjamin Franklin
dimecres, 30 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
"L'escola mata la creativitat"
Què és el que valora la nostra societat? Com qualifiquem a les persones: per la seva ocupació, per la seva posició social, pel seu poder, pel seu prestigi, etc.? Què tenim en els nostres caps com la imatge de l'èxit?
Crec que gran part de les nostres possibles respostes està determinada per la cultura de consum, els models que proposen com a desitjables a l'abundància econòmica i material, i l'èmfasi (que arriba a ser obsessiu) en la productivitat i l'eficiència.
Tot això es reflecteix als programes escolars, en la mateixa matrícula i programes d'estudis que ofereixen les institucions educatives. En ocasions ja no es tracta d'impartir coneixement, i molt menys d'impulsar una formació total de l'ésser humà, sinó que el sistema complet es formula d'acord a cert model econòmic on l'humà explica molt poc: L'important és la productivitat i les demandes del mercat.
Mentre el tenir recursos materials per viure i el tractar sempre de fer millor les coses tenen la seva importància, les dimensions de l'ésser humà no haurien de ser reduïdes a aquests factors. I és precisament aquesta reducció la que opera quan es deixen de costat els aspectes creatius no productius (en el sentit econòmic) de les persones.
Afortunadament tals aspectes no es poden suprimir del tot, però no deixa de ser una mostra del nostre paradigma social que, donada l'elecció entre fer el que ens agrada i el que ens donaria més diners, en general la segona opció porti les de guanyar.
Així que crec que el sistema educatiu no és tan culpable que aquesta gran riquesa creativa de l'ésser humà sigui moltes vegades tallada des de la infantesa; és el nostre model econòmic, són els nostres ideals de l'èxit, és la nostra forma de mesurar i valorar a les persones, són les expectatives que se'ns han imposat i que nosaltres mateixos imposem sobre els altres, en particular als nens i als joves.
Els reptes del nostre temps són enormes, i molts d'aquests colossals problemes tenen com a origen precisament aquesta èmfasi i persecució de la productivitat, l'eficiència i el guany màximes. I si no m'equivoco, aquesta èmfasi no ens ha funcionat molt bé fins ara.
El repte no és tant revolucionar el model educatiu, sinó més aviat revolucionar què és el que considerem valuós: El canvi del sistema educatiu seguirà a tal revolució.
Crec que gran part de les nostres possibles respostes està determinada per la cultura de consum, els models que proposen com a desitjables a l'abundància econòmica i material, i l'èmfasi (que arriba a ser obsessiu) en la productivitat i l'eficiència.
Tot això es reflecteix als programes escolars, en la mateixa matrícula i programes d'estudis que ofereixen les institucions educatives. En ocasions ja no es tracta d'impartir coneixement, i molt menys d'impulsar una formació total de l'ésser humà, sinó que el sistema complet es formula d'acord a cert model econòmic on l'humà explica molt poc: L'important és la productivitat i les demandes del mercat.
Mentre el tenir recursos materials per viure i el tractar sempre de fer millor les coses tenen la seva importància, les dimensions de l'ésser humà no haurien de ser reduïdes a aquests factors. I és precisament aquesta reducció la que opera quan es deixen de costat els aspectes creatius no productius (en el sentit econòmic) de les persones.
Afortunadament tals aspectes no es poden suprimir del tot, però no deixa de ser una mostra del nostre paradigma social que, donada l'elecció entre fer el que ens agrada i el que ens donaria més diners, en general la segona opció porti les de guanyar.
Així que crec que el sistema educatiu no és tan culpable que aquesta gran riquesa creativa de l'ésser humà sigui moltes vegades tallada des de la infantesa; és el nostre model econòmic, són els nostres ideals de l'èxit, és la nostra forma de mesurar i valorar a les persones, són les expectatives que se'ns han imposat i que nosaltres mateixos imposem sobre els altres, en particular als nens i als joves.
Els reptes del nostre temps són enormes, i molts d'aquests colossals problemes tenen com a origen precisament aquesta èmfasi i persecució de la productivitat, l'eficiència i el guany màximes. I si no m'equivoco, aquesta èmfasi no ens ha funcionat molt bé fins ara.
El repte no és tant revolucionar el model educatiu, sinó més aviat revolucionar què és el que considerem valuós: El canvi del sistema educatiu seguirà a tal revolució.
divendres, 25 de març del 2011
Projecte dels meus companys (Cooperació i autonomia)
Avui he assistit a l’escola “Parc de l’aigua” per tal d’observar la presentació del projecte que aplicaran els meus companys: Martí Allepuz, Josep Roda i Miquel Tetas.
Aquest consisteix en realitzar una sèrie d’activitats de cooperació i autonomia determinats dies a l’hora del pati amb els alumnes de 1r, 2n, 3r i 4rt de primària.
Aquestes activitats seran entre dos equips i hi haurà un àrbitre (alumne de 4rt) que serà l’encarregat de dirigir l’activitat i corregir errors.
L’objectiu és que els equips estiguin formats per alumnes de diferents cursos i sexes i que siguin capaços de portar-ho a la pràctica sense l’ajuda de cap mestre. Per això els meus companys assistiran durant dos dies i més tard realitzaran un seguiment però sense estar presents a l’hora del pati, ja que tot estarà ben explicat i hauran de ser suficientment autònoms com per a realitzar les activitats sense cap tipus de problema.
Personalment m’ha semblat molt interessant la seva proposta i m’aniré informant de com evoluciona ja que l’escola el Parc de l’aigua treballa per projectes i la idea ha tingut una gran acollida per part de tot el professorat i alumnes. Aquí us deixo l’enllaç dels blogs d’en Martí i en Josep on segur que ho aniran explicant tot amb més profunditat.
Marti Allepuz http://martiallepuz.blogspot.com/
dimarts, 22 de març del 2011
La cita de la setmana
"El món ha canviat, l'Educació Física ha de canviar per buscar així noves fonts de legitimació i nous espais per expandir nous sabers. La investigació sens dubte és l'eina que pot pal·liar els dèficits de legitimació produïts per aquesta absència manifesta d'actualització. La informació actualitzada ha d'arribar als docents i l'ús de les xarxes abreuja sens dubte les enormes distàncies i els temps entre la investigació i l'aplicació, entre la teoria i la pràctica". Guterman (1996)
dilluns, 21 de març del 2011
Informe sobre la motivació
http://www.efdeportes.com/efd82/gimef.htm
Companys/es, aquí us deixo un enllaç d'un article interessant en el qual participa una persona coneguda per a nosaltres (Ja comprovareu de qui parlo). Aquest és una investigació realitzada pel GIMEF (GRUP INTERNACIONAL DE MOTIVACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA) que parla sobre la motivació professional relacionada amb la qualitat de les classes d’educació física.
Si algú vol fer un comentari sobre l'enllaç o fins i tot donar la seva opinió sobre la importància que té la motivació en la docància pot fer-ho aquí.
diumenge, 20 de març del 2011
Biografia
Em dic Javi i vaig néixer ja fa 20 anys a Lleida, la meva ciutat actual en la qual estic cursant 3r de magisteri d’educació física.
La meva intenció amb la creació d’aquest blog és plasmar una sèrie de vivències, comentaris, aprenentatges que vagin sorgint durant el transcurs dels dies i estiguin relacionats amb el món de l’ensenyament fent que qualsevol persona interessada en el tema formi part d’aquest procés. Caminem?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)